Hiking all along Montserrat's NP ridge with an American family -Senderismo por Montserrat con una familia americana-Caminant per la carena de Montserrat amb una família americana

Half of the Montserrat's ridge and its spires and forests

(Photo: Pere Alzina i Bilbeny)

I met Ken's family the day after St. Esteve, a Catalan Xmas Festivity that we celebrate on 26th December. We decided to reach Montserrat by public transport (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), by train (Barcelona-Plaça Espanya to Monistrol de Montserrat) and "cremallera" (a mountain train that takes you up to Montserrat Monastery). It was an unexpected cloudy, cold and windy day. Once we got Montserrat Monastery we took the cable car ("funicular") up to Sant Joan. From Sant Joan we walked all along the main Montserrat ridge across evergreen oaks (Quercus ilex) and amongst amazing spires as an outstanding scenery. We reached Sant Jeroni summit -the highest point in Montserrat- that allowed us to enjoy breathtaking views all around, 360º of visual beauty! From Sant Jeroni we went down to Montserrat Monastery across the gorge named "Pas dels Gavatxos". We visited "La Moreneta" the Black Virgin -a religious symbol for Catalans- before going down to Monistrol de Montserrat to enjoy a good meal as a last step to say...bye and welcome anytime Ken & family! 

Ken's family and me at Sant Jeroni, the highest summit 

of this fabulous mountain range, a Catalan National symbol 

(Photo: Pere Alzina i Bilbeny)

Vam quedar amb la família d'en Ken l'endemà de Sant Esteve. Decidírem pujar a Montserrat amb transport públic (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), amb tren (Barcelona-Plaça Espanya fins a Monistrol de Montserrat) i cremallera (fins a dalt del Monestir de Montserrat). Fou un dia inesperadament núvol, esventat i fred. Un cop a Montserrat ens enfilàrem fins a Sant Joan ràpidament gràcies al funicular que en un parell de minuts et permet superar un desnivell d'uns 300 m. Des de Sant Joan vam començar la trescada resseguint la carena principal del massís, entre agulles meravelloses i creuant boscos d'alzina (Quercus ilex). Vam arribar al cim de Sant Jeroni -el més alt del massís- des d'on vam gaudir de vistes corprenedores al voltant nostre: 360º de bellesa visual! De Sant Jeroni vàrem fer via cap al Monestir, davallant ràpidament pel Pas dels Gavatxos. Al Monestir vam visitar la Moreneta, símbol religiós del país, abans d'agafar un nou cremallera cap a Monistrol. Allà teníem taula reservada en un restaurant i fou el darrer pas abans d'acomiadar-nos i de dir-los-hi "Sou sempre benvinguts Ken i família!". 

Montserrat spires (Photo: Pere Alzina i Bilbeny)

La cita con Ken y su familia fue el día siguiente a Sant Esteve, un día de fiesta en Cataluña. Decidimos acceder a Montserrat con transporte público (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), con tren (Barcelona-Plaça Espanya hasta Monistrol de Montserrat) y cremallera (hasta el Monasterio de Montserrat). Fue un día inesperadamente tapado, con viento y...frío!. Del Monasterio de Montserrat subimos a Sant Joan gracias al funicular que permite salvar 300 m de desnivel en un par de minutos. En la estación del funicular de Sant Joan empezamos a andar entre "agulles" (agujas) como escenario sin parangón y cruzando bosques de encina (Quercus ilex), siempre siguiendo la cresta principal del macizo. Finalmente llegamos al pico de Sant Jeroni -el más alto del macizo- desde donde disfrutamos de vistas magníficas alrededor nuestro: 360º de belleza visual! Finalmente emprendiomos el descenso al Monasterio a través del "Pas dels Gavatxos". En el Monasterio visitamos la "Moreneta" (Virgen Negra, símbolo religioso para los catalanes) justo antes de coger un nuevo cremallera hasta Monistrol.En este pueblo encantador, al pie de los riscos vertiginosos de Montserrat, teníamos mesa reservada. Fue el último paso antes de despedirnos y de decirles "Bienvenidos siempre Ken y familia!"

Enjoying a fabulous hike around Ulldeter-Gaudint d'una magnífica trescada pel circ d'Ulldeter-Disfrutando de ascensiones de picos del circo de Ulldeter

Last day of October and first of November we hiked with a group of Belgians all around Ulldeter-Vallter 2000. We reached Bastiments (2.881 m)  and Pic de la Dona (2.704 m) and we spent a great night at Refugi d'Ulldeter (Ulldeter Mountain Hut) while sharing our experiences, emotions and...beers! :) 

Photo: Pere Alzina 

 Photo: Pere Alzina

El darrer dia d'Octubre i el primer de Novembre vam fer una trescada amb un grup de Belgues al voltant del Circ d'Ulldeter. Vam fer el Puig de Bastiments (2.881 m) i el Pic de la Dona (2.704 m) i ens ho vam passar pipa al Refugi d'Ulldeter mentre compartíem experiències, emocions i...cerveses! :) 

Photo: Pere Alzina

Photo: Pere Alzina

El último día de Octubre y el primero de Noviembre hicimos un par de excursiones con un grupo de Belgas alrededor del Circo de Ulldeter. Subimos al pico de Bastiments (2.881 m) y el "Pic de la Dona" (2.704 m) y nos lo pasamos a lo grande en el Refugio de Ulldeter mientras compartíamos experiencias, emociones y...cervezas! :)

Photo: Pere Alzina

Photo: Pere Alzina

Enjoying a pleasant hike at Montnegre NP with a group of Germans-Gaudint d'una trescada amb un grup d'alemanys als contraforts litorals del Montnegre-Disfrutando de una ruta de senderismo en el Montnnegre

Photo: Pere Alzina i Bilbeny

We started this hike in Pineda de Mar, where the group of Germans stayed for a week. From their hotel we crossed this pleasant town on the way to "Turó de la Guàrdia". Once we got this hill we enjoyed great views (fields, forests, towns along the coast) that is why is an excellent site to understand how the landscape has been modified during last years. From there we walked to the hilltop and Romanesque chapel of "Sant Pere de Riu", dated back XIIth century. We went down to the valley to visit the Roman aqueduct of "Can Cua" as a last stop before reaching the hotel again. We shared a "clara" (beer with lemon juice) as a refreshing way to say "good-bye and ...welcome anytime!" 

Photo: Pere Alzina i Bilbeny

Vam començar la trescada a Pineda de Mar, on el grup d'alemanys hi tenia l'hotel i hi feien bona part de les seves activitats esportives. Amb amics i antics col·legues de l'Escola de Natura del Corredor -que em feren l'encàrrec- vam portar el grup fins a dalt del Turó de la Guàrdia. Des d'allà s'hi contemplen grans vistes de 360º: les boscúries del Montnegre, les  hortes dels fons de vall, alguna zona de sequer i, és clar, els pobles i infraestructures que es disposen resseguint la costa. Per tot és un excel·lent punt d'interpretació del paisatge actual i pretèrit. Des del Turó de la Guàrdia vam resseguir cap al nord la carena fins arribar a l'ermita  romànica de Sant Pere de Riu, del segle XII. D'allà davallàrem al fons de vall per visitar l'Aqüeducte romà de Can Cua com a darrera parada comentada abans d'arribar a l'hotel. Allà vam compartir una clara com una forma refrescant de dir "adéu i sou sempre benvinguts!  

Photo: Pere Alzina i Bilbeny

Empezamos esta ruta de senderismo de medio día en Pineda de Mar, en el hotel en el que se acomodaban los alemanes. Allí y con amigos y excolegas de la "Escola de Natura del Corredor" -quienes me hicieron el encargo- guiamos el grupo hasta la cima del "Turó de la Guardia" (turó = colina). Desde esta colina se contemplan vistas panorámicas de 360 grados: los bosques impenetrables del Montnegre, las huertas del valle, alguna vertiente con secano y, claro está, los pueblos e infraestructuras que es disponen a lo largo de la costa. Por todo ello es un excelente punto de interpretación del paisaje actual y pretérito. Desde esta colina continuamos hacia el norte hasta alcanzar la ermita románica de Sant Pere de Riu, del siglo XII. De allí bajamos de nuevo al valle para visitar el acueducto romano de Can Cua, última parada antes de llegar de nuevo al hotel. Allí compartimos una clar como una forma refrescante de decir "adiós y hasta la próxima"!

 Photo: Pere Alzina i Bilbeny

Photo: Pere Alzina i Bilbeny

Sant Pere de Riu (Photo: Pere Alzina i Bilbeny)

Sant Pere de Riu (Photo: Pere Alzina i Bilbeny)

Roman Aqueduct of Can Cua 

(Photo: Conèixer Catalunya)

Birding Tour with a Dutch Ornithologist: Cap de Creus NP & Aiguamolls de l'Empordà NP

After birding all around Cap de Creus NP an dAiguamolls de l'Empordà NP, we could enjoy their dramatic sceneries while spotting cattle egrets, purple herons, flamingos, lesser kestrels, pallid swifts, bee-eaters, thekla larks, common rock thrushes, spectacled warblers, Orphean warbler, Tawny pipits, sardinian warblers, woodchat shrikes, spotless starlings, rock buntings, rock sparrows...I guess that for a Dutch point of view it was an unforgettable day! Welcome anytime Eelco!

Photo: Jordi Bas

Després d'"aucellejar" per tot el Cap de Creus i els Aiguamolls de l'Empodrà vam poder gaudir dels seus corprenedors paisatges mentre observàvem espulgabous, agrons rojos, flamencs, xoriguers petits, falciots pàl·lids, abellerols, cogullades fosques, merles roqueres, tallarols trencamates, tallarols emmascarats, trobats,  tallarols capnegres, capsigranys, estornells negres, sits negres, pardals roquers...M'imagino que des d'un punt de vista holandès fou un dia inoblidable. Sempre ets benvingut Eelco!

Cap de Creus NP (Photo: Pere Alzina)

                                                 

Cap de Creus NP  (Photo: Pere Alzina)

 Cap de Creus NP (Photo: Pere Alzina)

Después de observar aves por los parques naturales del Cap de Creus y los Aiguamolls de l'Empordà pudimos disfrutar del dramatismo escénico mientras observàbamos garcillas bueyeras, garzas imperiales, flamencos, cernícalos primilla, vencejos pálidos, abejarucos, cogujadas montesinas, roqueros rojos, currucas tomilleras, currucas mirlonas, bisbitas campestres, currucas cabecinegras, alcaudones comunes, estorninos negros, escribanos montesinos y gorriones chillones...Me imagino que desde una óptica holandesa fue un día inolvidable. Siempre eres bienvenido Eelco! 

Cap de Creus NP (Photo: Pere Alzina)

Cap de Creus NP (Photo: Pere Alzina)

Cap de Creus NP (Photo: Pere Alzina)

Aiguamolls de l'Empordà NP (Photo: Pere Alzina)

                                            

Aiguamolls de l'Empordà (Photo: Pere Alzina)

Birding Tour with a Catalan Ornithologist: Aiguamolls de l'Empordà NP, Lleida Steppes & Delta del Llobregat

After 3 birding days at Aiguamolls de l'Empordà NP, Lleida Steppes and Delta del Llobregat we could enjoy their landscapes and spot cattle egrets, purple herons, flamingos, lesser kestrels, little bustards, pallid swifts, bee-eaters, thekla larks, black whetears, sardinian warblers, woodchat shrikes, choughs, spotless starlings, rock buntings, rock sparrows...the joy of birding!

 Cap de Creus NP from an Aiguamolls de l'Empordà NP

Photo: Pere Alzina 

Flamingos are one of the hotspots of Aiguamolls de l'Empordà NP

Photo: Carles Ginès

Després de 3 dies "aucellejant" pels Aiguamolls de l'Empordà, per les estepes de Lleida i el Delta del Llobregat vam poder gaudir del paisatge i observar espulgabous, agrons roigs, flamencs, xoriguers petits, sisons, falciots pàl·lids, abellerols, cogullades fosques, còlits negres, tallarols capnegres, capsigranys, gralles de bec vermell, estornells negres, sits negres, pardals roquers...la joia de l'observació ornitològica!

 What's right there? Flamingos!

Photo: Pere Alzina

 Cereal fields (Lleida Steppes)

Photo: Pere Alzina

The Little Bustard is one of the gems

Photo: Pere Alzina 

 Wheat, Barley, Almond trees...Lleida Steppes! 

Photo: Pere Alzina

Después de 3 días de observación ornitológica por los Aiguamolls de l'Empordà NP, por las estepas de Lleida y el Delta del Llobregat pudimos disfrutar del paisaje y observar garcillas bueyeras, garzas imperiales, flamencos, cernícalos primillas, sisones, vencejos pálidos, abejarucos, cogujadas montesinas, collalbas negras, currucas cabecinegras, alcaudones comunes, chovas piquirrojas, estorninos negros, escribanos montesinos, gorriones chillones...la joya de la observación ornitológica! 

Photo: Pere Alzina 

Olive trees

Photo: Pere Alzina

Viatge a Bulgària (Setmana Santa-2014, 12-21 d'abril 2014)

La Setmana Santa de 2014 vam fer un viatge per Bulgària amb un grupet de catalanes. El viatge transcorre per bona part d'aquest país atrapat entre el Danubi al nord  (frontera natural amb Romania), la Mar Negra a l'est, el massís dels Ròdope i Pirin al sud i Macedònia i Sèrbia a l'oest. El viatge està pensat per relligar els principals punts d'interès cultural (tombes tràcies de Kazanlak, llogarrets muntanyencs, monestirs ortodoxos, sinagogues, mesquites, el llegat dels Pomaks -eslaus islamitzats-, el vi de Melnik, les zones de majoria turca, el tremp de Sòfia, Plovdiv i el llegat de l'Imperi Romà, etc.) i, és clar, la diversitat de paisatges naturals (plana Danubiana, els Balcans, les muntanyes dels Ròdope, els parcs naturals, etc.) que enriqueixen aquest fascinant país, tan desconegut entre nosaltres

Apunts personals sobre Bulgària:

Bulgària és un és un estat relativament jove que és força desconegut a casa nostra. No és fins el 1878 que s’independitza de l’Imperi Otomà i, per tant, la influència d’aquest imperi es nota a pertot: una important minoria turca, les mesquites i minarets com a part indestriable del paisatge de molts pobles i ciutats i, a més, una música i una gastronomia amb un marcat accent turc. Això no obstant, els búlgars –eslaus com els russos, polonesos, txecs, eslovens, etc- són, de llarg, la gran majoria demogràfica del país i, juntament amb les minories que conformen els turcs, els gitanos i els jueus –molts d’ells d’origen sefardita-  confegeixen el mosaic ètnic del país.

El país és molt muntanyós. El massís dels Balcans el secciona pel mig, d’est a oest, partint-lo ben bé en dos. A la meitat nord, hi tenim el territori que drena les aigües al Danubi, el gran riu centre-europeu que fa de frontera natural –amb un sol pont en 400 km de curs fluvial- amb Romania abans de desembocar a la Mar Negra. La meitat sud és drenada per rius que desemboquen al Mediterrani i,  més al sud, fent frontera amb Grècia,  es drecen els massissos imponents de Rila i Pirin -amb cims que freguen els 3.000 md’alçada- i les muntanyes de Ròdope, més modestes, però “foradades” per multitud de coves i rius subterranis. La Mar Negra fa de topall  natural a l’est del país.

La gran diversitat paisatgística, natural i cultural és, alhora, el viu conductor i l’objectiu principal del viatge en unes terres dominades, successivament per tracis, romans, eslaus i otomans, deixant una infinitat de ruïnes i restes arquitectòniques com a testimoni del seu pas. Els abundants monestirs ortodoxos (Rila, Bachkovo, Troyan, etc), les sinagogues i mesquites, els conjunts arquitectònics de bellíssimes ciutats (Veliko Tarnovo, Plovdiv,  etc) o de llogarets (Arbanassi, Koprivstitza, etc), els seus parcs naturals, els seus paisatges variats (alpins, estèpics, mediterranis, etc),  les formacions geològiques úniques i una fauna salvatge amb moltes espècies de gran interès completen la riquesa d’un país sense parió a Europa.

http://diarigran.cat/2012/02/cinc-centims-de-bulgaria/